Back اللغة المندائية Arabic لغه مندائيه ARZ Idioma mandeo AST Mandaeg klasel Breton زمانی مەندایی CKB Mandäische Sprache German Mandaic language English Mandaja lingvo Esperanto Idioma mandeo Spanish زبان مندایی Persian
| Tipus | llengua i llengua sacra  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Governació de Basra, Governació de Bagdad i província del Khuzestan |
| Estat | Iran i Iraq |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals arameu | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Mandaic (en)  |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| Glottolog | mand1468 |
| ASCL | 4208 |
| UNESCO | 1775 |
El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà. Els seus prop de 70.000 adherents al món estan familiaritzats amb la versió clàssica d'aquest antic idioma, ja que es conserva en la seva literatura sagrada i, a la data, se segueix usant en la litúrgia de les comunitats religioses que viuen en l'actual Iran i l'Iraq (particularment en el sud), i com a immigrants, en altres parts del món, principalment als Estats Units.
No obstant això, encara que severament amenaçada, existeix una variant moderna d'aquesta llenguq que ha anat evolucionant d'ençà de l'Antiguitat Tardana a partir de la llengua clàssica i ha arribat fins als nostres dies. Es tracta del mandeu modern, dialecte que es continua de parlar com a llengua materna per un escàs nombre de persones (potser unes 300 o 500) que avui dia solament habiten a Ahwaz, al Khuzestan, a l'Iran, sense comptar aquells que es troben a la diàspora.
Actualment, resten només dos subdialectes d'aquesta llengua que han estat prou documentats, el d'Ahwaz (Macuch 1965a, 1965b, 1989 i 1993 ) i el de Khorramshahr (Häberl 2008).[1][2][3][4][5] , que són mútuament intel·ligibles, al punt que els parlants de qualsevol d'aquests negarien que existís cap diferencia entre els dos.
Tots els moderns parlants de mandeu són bilingües o, fins i tot, trilingües de les llengües dels seus veïns, àrabs i perses. La influència dels seus respectius idiomes (sobretot del persa) en el lèxic i la gramàtica del mandeu contemporani és considerable, especialment en el que es refereix a la morfologia dels substantius. Tanmateix, el mandeu modern guarda la gramàtica més conservadora del grup oriental de dialectes neoarameus, puix que manté l'antiga conjugació de "sufix" semita (o perfecta). Encara que la seva fonologia ha sofert diversos canvis, el més notable dels quals seria la pèrdua de les consonants guturals. D'altra banda, la seva escriptura es distingeix per l'ús de lletres per a representar vocals (vegeu alfabet mandeu).
Es classifica com un dialecte més de l'arameu modern, continu dialectal que comprèn diversos grups aïllats de llengües semítiques que s'estenen del llac Van i Urmia pel nord, fins al territori que hi ha entre Damasc i Ahwaz, pel sud. Moltes de les quals han arribat fins als nostres dies, havent evolucionat pel seu compte independentment de les altres al llarg del temps, pot ser que siguin mútuament inintel·ligibles o, fins i tot, considerar-se com a idiomes completament diferents. No obstant això, determinar la relació exacta entre diferents dialectes de l'arameu modern és una àrdua tasca, repleta de no pocs problemes que, a més, es complica a causa del fet que el nostre coneixement sobre aquestes llengües i la llur relació amb els dialectes arameus de l'antiguitat és insuficient.
- ↑ Macuch, Rudolf. Handbook of Classical and Modern Mandaic (en anglès). De Gruyter, 1965.
- ↑ Macuch, Rudolf (1965) (en inglés).
- ↑ Macuch, Rudolf. Neumandäische Chrestomathie mit grammatischer Skizze, kommentierte Übersetzung und Glossar (en alemany). Harrassowitz, 1989.
- ↑ Macuch, Rudolf. Neumandäische Texte im Dialekt von Ahwāz (en alemany). Harrassowitz, 1993.
- ↑ Häberl, Charles. The Neo-Mandaic Dialect of Khorramshahr (en anglès). Harrassowitz, 2008.